Baldoví: ‘’Santiago Abascal no està capacitat ni per a presidir l’escala de la seua finca’’

El diputat de Compromís afirma que la moció de censura va tindre dos efectes positius, un que la gent es va donar compte de la incapacitat d’Abascal per a presidir i l’altre, el canvi d’estratègia del PP respecte a VOX, que espera que perdure i es solidifique.

Baldoví (Sueca, València, 1958) es considera un ‘’tipo afortunat’’ perquè ha sigut feliç com a mestre, alcalde i diputat. Afirma que el País Valencià comparteix una llengua i una cultura en molts casos comuna amb Catalunya però que no comparteixen la mateixa visió política.

Que és el que te va impolsar a entrar en política?

Jo sempre havia tingut inquietuts pel valencianisme. Vaig estar intern en Madrid quan tenia 15 anys i recorde un menyspreu a la meua llengua quan estàvem uns valencians parlant i un xulo de Vallecas ens va dir: ‘’Dejad de ladrar y hablad en cristiano’’ . Va ser un click. Vaig entrar en política perquè em sentia molt valencianista i perquè sempre he sigut una persona molt curiosa i he llegit molt. En Alcalá d’Henares llegia l’ABC sencer i recorde que em tiraren de la biblioteca d’algun casino perquè entrava a llegir diaris i me tirava hores allí fins que el conserge venia i em deia: ‘’Xiquet, però tu eres soci?’’ I jo deia que no, i aleshores em deia: ‘’Pues ale al carrer’’. Jo he sigut una persona molt curiosa, lectora de diaris i revistes i quan estava en COU -en plena transicióes mor Franco, era un moment en que els partits polítics estàven en eclosió i va ser quan vaig entrar en un partit polític en la clandesitinitat (Partit Socialista d’Alliberament Nacional) i com que era el més jove a mi em va tocar portar les Joventuts.

D’alcalde de Sueca a diputat en el Congrés. Com vas sentir el canvi?

Jo vaig anar al Congrés i no tenia cap referent perquè era el primer valencianista que aplegava des de la Guerra Civil i a més en un partit valencià. Vaig haver d’aprendre molt ràpid però per contra, si he de dir que ser alcalde de Sueca m’ha donat moltes armes a l’hora de relacionar-me i tenir coneixement de l’administració perquè havies de haver-te relacionat obligatòriament en ministeris i conselleries, aleshores et donava un vagatge a l’hora d’estar allí i fer discursos.

El primer dia era com si fora un xiquet en les sabates noves perquè clar, entres al Congrés i veus a tots els que estàven en la tele i tu formaves part d’ells.

Realment el més colpidor va ser el dia del discurs d’investidura de Mariano Rajoy, en el que havies de baixar allí i fer un discurs. Recorde que volia fer un discurs en que tota la gent que m’havia ajudat a arribar allí estaguera orgullosa del seu representant. En el moment quan digueren: ‘’Por parte de Compromís, el señor Baldoví’’ i això que baixes per les escales i vaig pensar: ‘’Baldo, no la cagues’’ -en el sentit de que tota la gent que t’ha votat es senta orgullosa d’haver-ho fet- i després: ‘’No entropeses en les estores’’ perquè jo estava en el galliner, dalt de tot i vaig pensar també: ‘’Si me la pegue eixiré en totes les televisions’’(rises). Va ser un discurs en el que me vaig sentir molt orgullós i va arribar a molta gent que es va sentir orgullosa d’haver votat una opció estrictament valenciana.

A banda de polític, mestre d’EF. T’havera agradat dedicar-te més a la docència que a la política?

Mira, jo he sigut feliç en tot el que he fet. Em senc un ‘’tipo afortunat’’ perquè he sigut feliç en l’escola de Riola posant sabates i torcant mocs a xiquets de 5 i 6 anys, he sigut feliç d’alcalde al meu poble i de diputat. Si havera continuat de mestre d’educació física havera sigut feliç perquè he aplegat a pensar: ‘’Hòstia, faig una cosa que m’agrada i damunt em paguen, quina sort que tinc’’. I fer política és la meua passió des de que soc un adolescent de 16 anys que tenia consciència política i per tant, no m’arrepentisc de res. Hauria pogut ser igual de feliç sent mestre d’educació física de l’escola de Riola que de polític com ara.

«Tots els polítics intentem buscar el titular que després entre en els mitjans de comunicació»

Quin paper creus que tenen els mitjans de comunicació en política? Sobre tot en moments de crispació.

Soc lector i consumidor de mitjans de comunicacio i diaris des dels 16 anys i ara en tinc més de 60, imagina els anys que porte consumint (rises). Jo el que si que he vist és que en alguns mitjans -no tant en els escrits però si més en els televisius- han anat cap a una banalització o cap a un showman. El que més impacte té és el que dóna més a parlar i per tant, crec que això s’ha traslladat a la política i ara tots els polítics intentem buscar eixe titular que després entre en els mitjans de comunicació. De vegades, la política està més pendent de clavar eixe titular que fer allò que hauria de fer, que és solucionar els problemes de les persones, pose un exemple: la baralla que existeix del govern de la Comunitat de Madrid en el Govern d’Espanya, jo crec que van més en els anuncis de coses que no solucionar el vertader problema. Per tant, crec que els mdc han perdut una part de la reflexió, de la immediatesa i el sensacionalisme.

En la mateixa línia que els mdc. Penses que tendeixen molt a la desinformació i les ‘’fake news’’?

Si que és veritat que es colen algunes fakes en els mitjans de comunicació i a això li sumem que els mdc han perdut un pes important a l’hora de formar la opinió de les persones i que ha guanyat molt de terreny el que són les xarxes socials. Crec que és un cercle viciós perquè els mitjans per a guanyar lectors, acaben imitant o fins i tot alimentant-se del que són les xarxes socials.

Què opina Compromís sobre el nou decret per a combatre la desinformació?

Alguna cosa s’ha de fer, però si es fa, s’ha de fer d’una manera absolutament exquisida, és a dir, no ha de ser el govern de torn qui decidisca i qui pose a les persones a decidir que és el que està afectant a la informació veritable i que no. Pense que és un tema delicat i que s’ha obert un meló en el que tots anem a opinar. La dreta ha ixit en bandada citant la novel.la d’Orwell (1984) i parlant del Ministeri de la Veritat però jo no crec que estiga fet en ixa línia. Ara, si que és veritat que algun mecanisme hem de tindre per a evitar les ‘’fake news’’ però s’ha de fer de manera escrupulosa i exquisida, com més lluny del govern més creïble i com més a prop es generarà més desconfiança. Supose que serà un tema que parlarem molt en els pròxims temps.

Fa unes setmanes va ser la moció de censura de VOX al Congrés. De quina manera ho vas viure?

Va ser un dia important. Una moció de censura és un mecanisme excepcional que contempla la Constitució per a canviar un govern. Se n’havien fet 5 i només una ha tingut resultats. Encara que hi han que no es van aprovar, la de Felipe González va tindre repercussió perquè va propiciar que en les següents eleccions, el partit socialista tinguera la majoria absoluta més gran que ha tingut cap partit en la democràcia. Les mocions de censura no només les guanyes en vots sinó que després tenen un efecte positiu en la formació del partit.

Crec que ixe no serà el cas de VOX. La moció de censura va tindre dos efectes positius: un és irreversible, i és que tot el món es va donar compte de la incapacitat de Santiago Abascal per a presidir ni la escala de la seua finca i dos, el canvi d’estratègia del PP respecte a VOX -que vorem si realment roman en el temps i es solidifica-. Casado va sorprendre, va fer un gran discurs, i sobre tot va marcar les diferències d’un partit de dretes homologable en Europa a un partit d’extrema dreta absolutament impresentable i en fi, que a banda de les animalades que va dir el candidat Abascal, bé, Casado eixe dia va marcar una diferència. A mi m’agradaria que això fora definitiu i que es plasmara també poc a poc en no deixar-lis cap protagonisme -per part dels governs que recolcen l’extrema dreta- en aquelles iniciatives que VOX intenta clavar per a justament confrontar, no per a millorar la vida de ningú.

L’ultra-dreta intimida en directe?

A mi no, el contrari. A mi em provoca justament el contrari. A mi em motiva encara més per a fer un discurs més incissiu, més punyent i més brillant i sobre tot el que sempre intente és -des del punt de vista dialèctic i no des de l’insult- desacreditar i ridiculitzar les posicions polítiques de l’extrema dreta i dels seus representants. Això és el que vaig fer en la moció de censura, és a dir, intentar dir: ‘’Però tu com vas a ser president? Si no tens cap experiència i has sigut capaç d’estar en un xiringuito cobrant sense fer absolutament res’’ i li vaig dir també: ‘’No vull entrar en la vida personal però és important que ú en la seua vida personal faja valdre els valors que vol fer-nos congregar a tots''.

MADRID.-17-10-2017.- El diputat de Compromís Joan Baldoví i Roda, durant la seua intervenció en el ple del Congrés dels Diputats. EFE PACO CAMPOS / Paco Campos (EFE)

«Em preocupa vore joves i treballadors defenent a VOX»

A EEUU, 4 milions de persones més han votat a Trump, a diferència de les eleccions del 2016. De manera similar passa ací amb VOX. Què penses sobre que cada vegada més gent -i sobre tot jove- es posicione a aquests partits que són merament inconstitucionals?

A mi em preocupa molt. Quan jo era jove, els joves estàvem tots en l’extrema esquerra. No s’entenia on hi havia joves de dreta perquè la majoria eren més de posicions progressites i fins i tot d’extrema esquerra. Em preocupa vore joves i treballadors defenent a VOX quan és un partit que allí quan vota sempre defensa els interessos de la classe dominant, està en contra d’abolir la reforma laboral, està en contra de ficar impostos als que més guanyen, està en contra de que lis posem impostos a les grans multinacionals de les xarxes socials -Google, Facebok, Amazon- està en contra de tot això, i per tant em preocupa. I em preocupa més que la gent progressista no tinguem un arma per a no fer créixer això. De vegades els mitjans de comunicació també tenen una part important de responsabilitat en que aquestes opcions tinguen més ressó del que haurien de tindre i... ahí lo dejo.

«Jo no he sigut catalanista en la vida, jo sóc valencià»

Com és el sentiment valencianista que té Compromís? Heu abandonat els ‘’lligams’’ amb el catalanisme?

Jo no he sigut catalanista en la vida, jo sóc valencià. El que si que veig és que hi ha lligams evidents amb les Illes Balears, amb Catalunya, amb l’Alguer, amb Andorra.. És a dir, parlem una mateixa llengua però això no vol dir que tinguem que ser tots el mateix. Admet que parle el mateix, i tinc una cultura en molts casos comuna, però també tinc una cultura comuna en gent de Requena o en gent del Vinalopó, en fi, que parla castellà. Vull dir, això és una cosa, i altra es la política. Per a mi la millor manera de fer valencianisme és aconseguir que els valencians tinguen el millor estat de benestar possible, i evidentment fer valencianisme no és estar sempre pendent de la llengua i de la cultura, sinó que també és estar fent política per les infraestructures valencianes, pel finançament valencià, per les inversions que es fan ací, per recuperar el nostre dret civil... per a mi el valencianisme són moltes coses. Alguns ja ens volen només encasellar en la llengua i la cultura però per a ser útils, jo com a valencianista intente defendre els interessos dels valencians i valencianes. Si vull ser útil a la meua gent hauré de defendre tots els altres assumptes que afecten als meus. Sense un bon finançament estem fent-li pocs favors i per tant, per a mi això és un tema fonamental. Amb un bon finançament probablement tindrem una millor educació, uns millors serveis públics, una millor sanitat, una conselleria d’economia que puga ajudar més als nostres autònoms, a les nostres empreses...és a dir, ser valencianista per a mi és tot això i per tant, jo defense eixes coses que milloren la vida del meu poble.

Consideres com bé defensava Fuster que el País Valencià forma part de la ‘’nació catalana’’ integrant en el projecte polític dels Països Catalans?

No. Jo dic que el País Valencià sempre ha de ser el que els propis valencians vullguen i per tant, crec que compartim una cultura i una llengua però no compartim una mateixa visió política. Si ú aspira a defendre els interessos del seu país, ha d’estar el més apegat possible al seu país. Es pot anar deu passos per davant de la teua gent però no es pot anar mil passos per davant de la teua gent. Per tant, bé, Fuster en un moment determinat va opinar això, eren uns altres moments però jo el que crec és que si el valencianisme vol ser útil al País Valencià, ha de caminar un poquet només per a estirar però no mil passes per endavant.

Creus que els votants de Compromís són nacionalistes?

No, ojalà ho foren tots, ojalà. Tant de bo ho foren tots. No

ho són. Hi ha molta gent que em parla en castellà en la ciutat de València o en Alacant i que són votants nostres, i afortunadament Compromís si vol ser un actor fonamen

tal en la política valenciana ha de tindre clara evidentment la seua ideologia. Jo no vull que la meua llengua es perda, no vull que la meua cultura es perda i no vull que siga substituida per un altra, però si Compromís vol ser útil per a aquest país, haurà de tindre vots de tot l’ espectre valencià. Si ací en les enquestes els que es senten únicament valencians crec que són un 2% i un 3% i més valencians que espanyols un 10%, això vol dir que la immensa majoría de ciutadans valencians es senten tan valencians com espanyols. Eixa és la realitat de la que partim i eixa és la realitat en la que Compromís ha de treballar.