top of page
Buscar

LUCIO RUBIO: “Soy de las personas que creen que el término disciplina está sobrevalorado”

  • Foto del escritor: Ana Camps
    Ana Camps
  • 17 may 2023
  • 18 Min. de lectura

El powerlifter, Lucio Rubio, considera que el término fracaso en deporte no existe, porque el simple hecho de intentarlo ya es una razón para decir que no se ha fracasado.


Rubio (Lorca, Murcia, 1997) es entrenador de powerlifting en THEPRMODE y creador de contenido fitness en TikTok. Empezó en el gimnasio a los 15 años y tres años después descubrió la disciplina del powerlifting. Se graduó en CAFD en la Universidad de Murcia y luego realizó el máster de entrenamiento personal. Actualmente asesora y participa en competiciones nacionales, regionales e internacionales, además de subir contenido en las redes sociales sobre el powerlifting y el mundo fitness en general.




¿Por qué te decantaste por el powerlifting?


Empecé para mejorar a nivel físico y mental, pero me di cuenta de que ir solo al gimnasio y hacer ejercicio no me llenaba, entonces descubrí a una persona que intentaba cada vez levantar más peso y eso fue algo que me llamó bastante la atención. Al final, terminé descubriendo que eso era el powerlifting: levantar el máximo peso en tres ejercicios que son el press banca, la sentadilla y el peso muerto.


Me gustó mucho el mundo de la fuerza y el hecho de tener que superarme diariamente, incluso lo interpreté como la vida misma, es decir: el esfuerzo y la constancia. El hecho de que para subir kilos tienes que trabajar y ser constante.


¿Qué disfrutas más del powerlifting como disciplina?


Ahora mismo me pillas en una época en la cual estoy disfrutando mucho como entrenador. Hubo una etapa en la que me lo tomaba, y aún me lo sigo tomando, enserio como atleta, pero el nivel ha subido tanto que las cosas se han puesto muy difíciles. Es cierto que disfruto siendo atleta, pero esa faceta la he dejado a un lado y ahora estoy disfrutando más con el perfil de entrenador.


"El caso más difícil que he tenido era un atleta que tenía una enfermedad degenerativa en los músculos"

Y, ¿cuál ha sido el mayor reto al cual te has enfrentado como entrenador de powerlifting?


Creo que el caso más difícil que he tenido era un atleta que tenía una enfermedad degenerativa en los músculos, sobre todo a nivel de tren inferior. En cuanto avanza la enfermedad se pierde fuerza en las piernas llegando a una atrofia muscular que imposibilita casi andar. A pesar de ser una experiencia muy difícil, porque tuve que focalizarme mucho en su caso, fue muy bonito porque los médicos decían que estaba retardado esa atrofia muscular gracias al entrenamiento. Así que fue difícil, pero joder, también muy bonito.


¿Qué le dirías a una persona que quiere empezar con el powerlifting?


Lo primero que le diría es que intente conseguir un entrenador, no el mejor, pero que le guie porque si no se pierde mucho el tiempo, se hacen tonterías, se puede lesionar, etc. Por tanto, cuanto antes le asesore alguien que sepa de la materia mejor.

En otro momento le diría que se olvide por completo de que el “power” es una disciplina en la que los resultados se consiguen muy pronto. Aunque sí que es cierto que cuando eres principiante los kilos llegan a la barra muy pronto, pero realmente es un proceso muy lento.


Otra cosa que le diría es que intente lo mínimo posible compararse con nadie porque siempre va a haber alguien más fuerte, que mejore más rápido. Al final estos consejos son muy básicos, pero es que la teoría está clara, la práctica con un chaval de 16 años igual no, porque se va a estar comparando o va a tener prisa y al final es cuestión de entender que todo tiene su proceso en la vida.


Para ti, como disciplina qué es más sacrificado, ¿el powerlifting o el culturismo?


Es muy difícil porque es como si preguntas ¿a quién quieres más a papá o a mamá?


Es un poco así porque al final vas a conocer a powerlifters que les parezca infinitamente más difícil el “power” que el culturismo, porque en el powerlifting todos los días te enfrentas a cargas muy pesadas, expones a tu cuerpo a estímulos que son peligrosos, etc, Pero el powerlifter en temas de alimentación tiene un poco más de libertad que el culturista y al final ahí es donde entra el punto en el que todos coincidimos: el culturismo en tema alimentación es mucho más sacrificado. Al final para hacer una preparación de culturismo tienes que llegar a un nivel de grasa híper bajo que realmente no es sano para el cuerpo. Uno se tiene que olvidar de cenas con familiares, amigos, o incluso pareja, pero por otro lado si un culturista no entrena una semana puede que no pase nada.


En el caso de un powerlifter, si una semana deja de entrenar probablemente la semana que vuelva la barra le pesa el triple. En el powerlifting no puedes fallar, tienes que estar siempre ahí, descansando 8 horas, entrenando todos los días que te toque, ser muy cuidado en la técnica, etc. Igual no vas una semana y ya no te acuerdas de hacer sentadilla.


Pero hacer una semana de descarga siempre es bueno en cuanto a recuperación muscular. ¿En powerlifting parar una semana afecta negativamente al progreso?


Sí. A ver, el proceso de recuperación es fundamental porque si solo entrenáramos y no hiciéramos una descarga, llegaríamos a un sobre entrenamiento, a lesiones, molestias, etc. Pero a lo que me refiero es que el powerlifting es como subir y bajar una montaña y por eso también se puede hacer pesado, ya que se llega a un pico de entrenamiento cada tres o cuatro meses. Subes la montaña, llegas a ese pico de rendimiento en la cima, pero en la semana de descarga sabes que vas a bajar hasta el fondo, y luego tienes que volver a subir esa montaña. Es un proceso muy lento y te tiene que gustar mucho este deporte para continuar. Hay mucha gente que parece que va a ser muy buena, pero dura seis meses y luego se va.


Por tanto, sí que es sacrificado.


Aparte de sacrificado, es un deporte muy desagradecido porque a veces aun haciendo todo lo que estoy diciendo puede que alguien tenga una lesión, o no mejore y entonces desista. Por tanto, sí, sacrificado y poco agradecido.


Para mí, el gimnasio es un deporte bastante agradecido porque te ves mejor tanto a nivel físico como mental y poco a poco vas viendo progresos en tu cuerpo, pero luego si dejas de ir un par de semanas se pierde ese progreso que tienes. Es un proceso duro porque no vas a ver resultados de forma inmediata.


Sí, totalmente. Al final depende un poco de a quién sigas en redes porque si por ejemplo sigues a gente que te dice que va a perder 20 kg en una semana o en un mes pues entonces te creas unas expectativas que son imposibles de cumplir, pero sí en cambio te forman y entiendes que esto es un proceso muy lento, pues es diferente. Y por eso, la gente que sigue a esos influencers, pierde la motivación y lo deja, aunque haya mejorado un montón. Y esto pasa en el 90% de los casos.


"Si esperas realizar un cambio físico a base de motivación te vas a hundir"

¿Es tan importante la disciplina para realizar un cambio físico?


Soy de las personas que creen que el término disciplina está sobrevalorado. Sí que es cierto que si esperas realizar un cambio físico a base de motivación te vas a hundir.


Más que disciplina y motivación, hoy en día utilizo mucho el concepto piloto automático. A mí me gusta mucho el powerlifting, pero voy motivado un día de cada cinco, pongo el modo automático porque sé cuál es mi objetivo. Si quieres puedes llamarlo disciplina, pero para mí ese término hay que cogerlo con pinzas porque mucha gente se lo atribuye como: “Yo tengo disciplina y tú no, yo soy mejor que tú, ¿vale?” Entonces el piloto automático es el 95% de todo y la motivación es el 5% restante.


Al final el entreno, el descanso y la alimentación van ligados. ¿Una obsesión con el gimnasio y la alimentación puede llegar a desencadenar un TCA?


A ver, voy a diferenciar entre obsesión positiva y negativa, porque creo que si quieres ser el mejor en cualquier cosa tienes que estar obsesionado en cierta manera. No veo al mejor futbolista o culturista del mundo no estando obsesionado.


Y luego yendo a la obsesión mala, puedo decir que en “power” hay categorías de peso y por tanto es un mundo en el que el TCA está muy presente. ¿Qué quiere decir esto? Que la que pesa 60kg no compite con la que pesa 50kg. Hay una competición de -52kg otra de -63 kg y todo esto al final te va llevando a los TCA.


Personalmente he trabajado con infinitud de chicas que tienen TCA y al final viene todo de la educación que damos en redes. Si tus influencers de referencia son Violeta Mangriñan o ese estilo te darás cuenta de que nunca te dirán que comas hidratos y te crearán fobia a ganar masa muscular o peso.


Claramente hay gente obsesionada con el tema de la alimentación y en estos casos lo primero es tener ayuda psicológica y lo segundo sería formarse. Sobre todo, cuando te informas y no te crees lo que te dicen es cuando verdaderamente se puede salir de ese tipo de cosas.


"En powerlifting hay categorías de peso y por tanto es un mundo en el que el TCA está muy presente"

Siguiendo en la misma línea, ¿te acuerdos de la polémica de Ibai con su cambio físico en la cual la gente le decía que había fracasado? ¿Realmente consideras que en deporte se puede hablar del término fracaso como tal?


Creo que el mero hecho de intentarlo ya es una razón para decir que no has fracasado. Fracasar sería no intentarlo, aunque realmente tampoco, porque puede que Ibai o cualquier otra persona no necesite ir al gimnasio, se siente a gusto con su cuerpo y es feliz siendo así. ¿Por qué no van a ser felices por pesar más que otra persona? Igual estás tu fracasando, teniendo una musculatura increíble porque realmente no eres feliz, y no estás viviendo la vida que quieres vivir. No lo considero para nada un fracaso.


Aunque sí depende de las expectativas que tengas, porque si la expectativa que uno tiene es quedar primero en una competición de powerlifting en la cual hay cien personas, entonces el 99% de los concursantes fracasan porque solo puede ganar uno. Entonces en este sentido puede que exista el termino fracasar, pero formando parte del proceso.


Tema suplementación. ¿la ves positiva y necesaria en el progreso?


No, ni mucho menos. Si le preguntaras al Lucio de antes te diría que sí, pero ahora no.


Solo tomo creatina y cuando me acuerdo, porque es la única que tiene evidencia que mejora el rendimiento, y también cafeína. Pero no tomo proteína, ni mucho menos la veo necesaria ni indispensable, solo en casos de que alguien tenga un trabajo muy sacrificado y no tenga mucho tiempo para hacerse la comida y ahí tomarse un batido de proteína sí puede beneficiar. Pero eso de apuntarse al gimnasio y enseguida tomar suplementación es la mayor tontería que se ha hecho nunca porque final en la alimentación lo metemos todo.


"Siempre hacemos virales a el tipo de personas que dicen tonterías porque buscan que les contestes que no estás de acuerdo con ellos"

En TikTok existe una parte tóxica de la comunidad fitness, porque hay cierto sector que se siente superior solo por el hecho de ir al gimnasio o tener una determinada rutina. ¿Qué opinas al respecto?


Te voy a decir la verdad, TikTok es una plataforma que no me gusta. Hago mucho contenido en ella porque sirve como lanzadera, pero no me gusta para nada, de hecho, no consumo casi y si consumo solo me aparecen vídeos del Real Madrid y de batallas de gallos, de fitness nada. ¿Y por qué no me gusta? Pues porque se viralizan cosas sin sentido muy fácil.


Hay un problema aquí y es que siempre hacemos virales a el tipo de personas que dicen tonterías porque buscan que les contestes que no estás de acuerdo con ellos. Ósea la persona que dice: “Pues yo entreno y tú eres un flaco” está esperando que la gente que no pensamos así nos metamos con ellos. Conozco varios casos de personas que se han hecho famosas y virales metiéndose con otra gente, de hecho, muchísimos.


Es importante que existan perfiles como el tuyo en TikTok fitness, que muestran las cosas realmente como son, porque sobre todo cuando empiezas eres muy influenciable y el discurso tóxico de algunos puede afectar de forma negativa en el proceso.


Estoy de acuerdo. Puede que seas una chica o un chico de 15 años y que peses 50kg y ves un vídeo de dos personas diciendo que los flacos “no sé qué” e igual ya no te quieres apuntar al gimnasio por miedo, por lo que estos personajes han dicho. Entonces, con la comunidad tóxica de Tiktok o Twitter pues no podemos hacer nada porque al final esta gente va a seguir ahí, pero también las personas que no pensamos así tenemos que seguir educando, o por lo menos intentarlo, para que todas las personas que quieran apuntarse lo hagan sin pensar en su físico.


"Tenemos que seguir educando para que todas las personas que quieran apuntarse al gimnasio lo hagan sin pensar en su físico"

Finalmente, ¿por qué quisiste empezar en redes?


Haciendo contenido llevaré desde 2015 o 2016 y realmente con el contenido que hacía durante 4 o 5 años no tenía más de 100 mg y no pasa nada. Con que un vídeo mío ayudara a una persona ya estaba contento.


Me llenaba que viniera una persona y me dijera: “Lucio me ha ayudado este vídeo”. Para mí eso era como “hostia” qué bien, he ayudado a una persona que igual podría ser yo. Entonces el inicio de todo fue ayudar a la gente. Luego ha ido derivando a ser la voz de las cosas que no se dicen pero que muchos pensamos, ya sea porque nos pueden “funar” o por cualquier otro motivo. No podemos callarnos.






Versió en valencià


LUCIO RUBIO: “Soc de les persones que creuen que el terme disciplina està sobrevalorat”


El powerlifter, Lucio Rubio, considera que el terme fracàs en esport no existeix, perquè el simple fet d'intentar-ho ja és una raó per a dir que no s'ha fracassat.


Rubio (Lorca, Múrcia, 1997) és entrenador de powerlifting en THEPRMODE i creador de contingut fitness en TikTok. Va començar en el gimnàs als 15 anys i tres anys després va descobrir la disciplina del powerlifting. Es va graduar en CAFD en la Universitat de Múrcia i després va realitzar el màster d'entrenament personal. Actualment assessora i participa en competicions nacionals, regionals i internacionals, a més de pujar contingut en les xarxes socials sobre el powerlifting i el món fitness en general.





Per què et vas decantar pel powerlifting?


Vaig començar per a millorar a nivell físic i mental, però em vaig adonar que anar només al gimnàs i fer exercici no m'omplia, llavors vaig descobrir a una persona que intentava cada vegada alçar més pes i això va ser una cosa que em va cridar bastant l'atenció. Al final, vaig acabar descobrint que això era el powerlifting: alçar el màxim pes en tres exercicis que són el press banca, l'esquat i el pes mort.


Em va agradar molt el món de la força i el fet d'haver de superar-me diàriament, fins i tot el vaig interpretar com la vida mateixa, és a dir: l'esforç i la constància. El fet que per a pujar quilos has de treballar i ser constant.


Què gaudeixes més del powerlifting com a disciplina?


Ara mateix m'enxampes en una època en la qual estic gaudint molt com a entrenador. Va haver-hi una etapa en la qual m'ho prenia, i encara m'ho continue prenent en sèrio com a atleta, però el nivell ha pujat tant que les coses s'han posat molt difícils. És cert que gaudisc sent atleta, però aqueixa faceta l'he deixada a un costat i ara estic gaudint més amb el perfil d'entrenador.


"El cas més difícil que he tingut era un atleta que tenia una malaltia degenerativa en els músculs"

I, quin ha sigut el major repte al qual t’has enfrontat com a entrenador de powerlifting?


Crec que el cas més difícil que he tingut era un atleta que tenia una malaltia degenerativa en els músculs, sobretot a nivell de tren inferior. Quan avança la malaltia es perd força a les cames arribant a una atròfia muscular que impossibilita quasi caminar. Malgrat ser una experiència molt difícil, perquè vaig haver de focalitzar-me molt en el seu cas, va ser molt bonic perquè els metges deien que estava retardat aqueixa atròfia muscular gràcies a l'entrenament. Així que va ser difícil, però fotre, també molt bonic.


Què li diries a una persona que vol començar amb el powerlifting?


El primer que li diria és que intente aconseguir un entrenador, no el millor, però que li guie perquè si no es perd molt el temps, es fan ximpleries, es pot lesionar, etc. Per tant, com més prompte l'assessore algú que sàpia de la matèria millor.


En un altre moment li diria que s'oblide per complet que el “power” és una disciplina en la qual els resultats s'aconsegueixen molt prompte. Encara que sí que és cert que quan eres principiant els quilos arriben a la barra molt prompte, però realment és un procés molt lent.


Una altra cosa que li diria és que intente el mínim possible comparar-se amb ningú perquè sempre hi haurà algú més fort, que millore més ràpid. Al final aquests consells són molt bàsics, però és que la teoria és clara, la pràctica amb un xaval de 16 anys igual no, perquè s'estarà comparant o tindrà pressa i al final és qüestió d'entendre que tot té el seu procés en la vida.


Per a tu, com a disciplina què és més sacrificat, el powerlifting o el culturisme?


És molt difícil perquè és com si preguntes a qui vols més a papà o a mamà?


És una mica així perquè al final coneixeràs a powerlifters que els semble infinitament més difícil el “power” que el culturisme, perquè en el powerlifting tots els dies t'enfrontes a càrregues molt pesades, exposes al teu cos a estímuls que són perillosos, etc, Però el powerlifter en temes d'alimentació té una mica més de llibertat que el culturista i al final ací és on entra el punt en el qual tots coincidim: el culturisme en tema alimentació és molt més sacrificat. Al final per a fer una preparació de culturisme has d'arribar a un nivell de grassa híper baix que realment no és sa per al cos. Un s'ha d'oblidar de sopars amb familiars, amics, o fins i tot parella, però d'altra banda si un culturista no entrena una setmana pot ser que no passe res.


En el cas d'un powerlifter, si una setmana deixa d'entrenar probablement la setmana que torne la barra li pesa el triple. En el powerlifting no pots fallar, has d'estar sempre ací, descansant 8 hores, entrenant tots els dies que et toque, ser molt cuidat en la tècnica, etc. Igual no vas una setmana i ja no et recordes de fer esquat.


Però fer una setmana de descàrrega sempre és bo quant a recuperació muscular. En powerlifting parar una setmana afecta negativament al progrés?


Sí. A veure, el procés de recuperació és fonamental perquè si només entrenàrem i no férem una descàrrega, arribaríem a un sobre entrenament, a lesions, molèsties, etc. Però al que em referisc és que el powerlifting és com pujar i baixar una muntanya i per això també es pot fer pesat, ja que s'arriba a un pic d'entrenament cada tres o quatre mesos. Puges la muntanya, arribes a aqueix pic de rendiment en el cim, però en la setmana de descàrrega saps que baixaràs fins al fons, i després has de tornar a pujar aqueixa muntanya. És un procés molt lent i t'ha d'agradar molt aquest esport per a continuar. Hi ha molta gent que sembla que serà molt bona, però dura sis mesos i després es va.


Per tant, sí que és sacrificat.


A part de sacrificat, és un esport molt desagraït perquè a vegades fins i tot fent tot el que estic dient pot ser que algú tinga una lesió, o no millore i llavors desistisca. Per tant, sí, sacrificat i poc agraït.


Per a mi, el gimnàs és un esport bastant agraït perquè et veus millor tant a nivell físic com mental i a poc a poc vas veient progressos en el teu cos, però després si deixes d'anar un parell de setmanes es perd aqueix progrés que tens. És un procés dur perquè no veuràs resultats de manera immediata.


Sí, totalment. Al final depén una mica de qui seguisques en xarxes perquè si per exemple segueixes a gent que et diu que perdrà 20 kg en una setmana o en un mes llavors et crees unes expectatives que són impossibles de complir, però sí en canvi et formen i entens que això és un procés molt lent, perquè és diferent. I per això, la gent que segueix a aqueixos influencers, perd la motivació i ho deixa, encara que haja millorat un munt. I això passa en el 90% dels casos.


"Si esperes fer un canvi físic a base de motivació t'afonaràs"

És tan important la disciplina per a fer un canvi físic?


Soc de les persones que creuen que el terme disciplina està sobrevalorat. Sí que és cert que si esperes fer un canvi físic a base de motivació t'afonaràs.


Més que disciplina i motivació, hui dia utilitze molt el concepte pilot automàtic. A mi m'agrada molt el powerlifting, però vaig motivat un dia de cada cinc, pose la manera automàtica perquè sé quin és el meu objectiu. Si vols pots anomenar-ho disciplina, però per a mi aqueix terme cal agafar-lo amb pinces perquè molta gent li ho atribueix com: “Jo tinc disciplina i tu no, jo soc millor que tu, val?” Llavors el pilot automàtic és el 95% de tot i la motivació és el 5% restant.


Al final l'entrene, el descans i l'alimentació van lligats. Una obsessió amb el gimnàs i l'alimentació pot arribar a desencadenar un TCA?


A veure, diferenciaré entre obsessió positiva i negativa, perquè crec que si vols ser el millor en qualsevol cosa has d'estar obsessionat en una certa manera. No veig al millor futbolista o culturista del món no estant obsessionat.


I després anant a l'obsessió dolenta, puc dir que en “power” hi ha categories de pes i per tant és un món en el qual el TCA està molt present. Què vol dir això? Que la que pesa 60kg no competeix amb la que pesa 50kg. Hi ha una competició de -52kg una altra de -63 kg i tot això al final et va portant als TCA.


Personalment he treballat amb infinites xiques que tenen TCA i al final ve tot de l'educació que donem en xarxes. Si els teus influencers de referència són Violeta Mangriñan o aqueix estil t'adonaràs que mai et diran que menges hidrats i et crearan fòbia a guanyar massa muscular o pes.


Clarament hi ha gent obsessionada amb el tema de l'alimentació i en aquests casos el primer és tindre ajuda psicològica i el segon seria formar-se. Sobretot, quan t'informes i no et crees el que et diuen és quan veritablement es pot eixir d'aqueixa mena de coses.


En powerlifting hi ha categories de pes i per tant és un món en el qual el TCA està molt present"

Seguint en la mateixa línia, t'acords de la polèmica d’Ibai amb el seu canvi físic en la qual la gent li deia que havia fracassat? Realment consideres que en esport es pot parlar del terme fracasse com a tal?


Crec que el mer fet d'intentar-lo ja és un raó per a dir que no has fracassat. Fracassar seria no intentar-ho, encara que realment tampoc, perquè pot ser que Ibai o qualsevol altra persona no necessite anar al gimnàs, se sent a gust amb el seu cos i és feliç sent així. Per què no seran feliços per pesar més que una altra persona? Igual estàs el teu fracassant, tenint una musculatura increïble perquè realment no eres feliç, i no estàs vivint la vida que vols viure. No ho considere per a res un fracàs.


Encara que sí que depén de les expectatives que tingues, perquè si l'expectativa que un té és quedar primer en una competició de powerlifting en la qual hi ha cent persones, llavors el 99% dels concursants fracassen perquè només pot guanyar un. Llavors en aquest sentit pot ser que existisca l'acabe fracassar, però formant part del procés.


Tema suplementació. la veus positiva i necessària en el progrés?


No, ni molt menys. Si li preguntares al Lucio d'abans et diria que sí, però ara no.


Només tom creatina i quan em recorde, perquè és l'única que té evidència que millora el rendiment, i també cafeïna. Però no prenc proteïna, ni molt menys la veig necessària ni indispensable, només en casos que algú tinga un treball molt sacrificat i no tinga molt temps per a fer-se el menjar i ací prendre's un batut de proteïna sí que pot beneficiar. Però això d'apuntar-se al gimnàs i de seguida prendre suplementació és la major ximpleria que s'ha fet mai perquè final en l'alimentació ho fiquem tot.


"Sempre fem virals al tipus de persones que diuen ximpleries perquè busquen que els contestes que no estàs d'acord amb ells"

En TikTok existeix una part tòxica de la comunitat fitness, perquè hi ha cert sector que se sent superior solo pel fet d'anar al gimnàs o tindre una determinada rutina. Què opines sobre aquest tema?


Et diré la veritat, TikTok és una plataforma que no m'agrada. Faig molt contingut en ella perquè serveix com a llançadora, però no m'agrada per a res, de fet, no consumisc quasi i si consumisc només m'apareixen vídeos del Reial Madrid i de batalles de galls, de fitness res. I per què no m'agrada? Doncs perquè es viralitzen coses sense sentit molt fàcil.


Hi ha un problema ací i és que sempre fem virals al tipus de persones que diuen ximpleries perquè busquen que els contestes que no estàs d'acord amb ells. Òssia la persona que diu: “Perquè jo entrene i tu eres un flac” està esperant que la gent que no pensem així ens fiquem amb ells. Conec diversos casos de persones que s'han fet famoses i virals ficant-se amb una altra gent, de fet, moltíssims.


És important que existisquen perfils com el teu en TikTok fitness, que mostren les coses realment com són, perquè sobretot quan comences eres molt influenciable i el discurs tòxic d'alguns pot afectar de manera negativa en el procés.


Estic d'acord. Pot ser que sigues una xica o un xic de 15 anys i que peses 50kg i veus un vídeo de dues persones dient que els flacs “no sé què” i igual ja no et vols apuntar al gimnàs per por, per la qual cosa aquests personatges han dit. Llavors, amb la comunitat tòxica de Tiktok o Twitter perquè no podem fer res perquè al final aquesta gent seguirà ací, però també les persones que no pensem així hem de continuar educant, o almenys intentar-ho, perquè totes les persones que vulguen apuntar-se ho facen sense pensar en el seu físic.


"Hem de continuar educant perquè totes les persones que vulguen apuntar-se al gimnàs ho facen sense pensar en el seu físic"

Finalment, per què vas voler començar en xarxes?


Fent contingut portaré des de 2015 o 2016 i realment amb el contingut que feia durant 4 o 5 anys no tenia més de 100 mg i no passa res. que un vídeo meu ajudara a una persona ja estava content.


M'omplia que vinguera una persona i em diguera: “Lucio m'ha ajudat aquest vídeo”. Per a mi això era com “hòstia” quin bé, he ajudat a una persona que igual podria ser jo. Llavors l'inici de tot va ser ajudar a la gent. Després ha anat derivant a ser la veu de les coses que no es diuen però que molts pensem, ja siga perquè ens poden “funar” o per qualsevol altre motiu. No podem callar-nos.




 
 
 

Comments


Join my mailing list

Thanks for submitting!

© 2023 by The Book Lover. Proudly created with Wix.com

bottom of page