MÁÑEZ: ''La tecnologia de Moderna i Pfizer és més avantguardista que la Sputnik''

El catedràtic de farmacologia, Salvador Mañez, afirma que la tecnologia emprada en les vacunes de l’empresa Moderna i Pfizer és més avantguardista que la Sputnik, perquè es basen en ARN mentre que la vacuna russa utilitza adenovirus.

Máñez (Sueca,1955) és llicenciat en farmàcia per la Universitat de Granada (1977), doctor en farmàcia (1981), diplomat en sanitat (1983) i catedràtic de farmacologia de la Universitat de València. També és especialista en anàlisi i control de medicaments i ha dedicat gairebé tota la seua carrera acadèmica a la investigació de fàrmacs naturals.

Salvador Máñez investigant al seu departament

P: Quines diferències existeixen entre els diferents medicaments aprovats per la FDA contra la Covid-19? Exemple: el remdesivir i el bamlanivimab.

R: El primer és un antivíric que no té especificitat contra el virus del SARS-CoV-2. No hi ha cap fàrmac antivíric que tinga selectivitat contra els SARS-CoV-2. Antivíric vol dir un fàrmac que mata al virus. L'altre és un anticòs monoclonal contra una de les proteïnes del virus, que sí que és específic.

P: Que és un anticos monoclonal? I neutralitzant?

R: Un anticòs és una proteïna plasmàtica que té la propietat d'unir-se a una proteïna exògena. En aquest cas quasi sempre, la part més reactiva del coronavirus és la proteïna que té en les espícules. Un anticòs inactivant bloqueja la funció de la proteïna a què s'uneix amb alta afinitat.

L'anticòs monoclonal és una paraula que es refereix a la forma d'obtenir-lo, de les cèl·lules que són un clon que no hi ha una barreja de cèl·lules. L'anticòs monoclonal és un engendre de laboratori, per tant, nosaltres utilitzem com a ferramenta biològica un conjunt de cèl·lules que si són iguals, s'hi han reproduït a partir d'una per mitosi i fan una espècie de colònia reproductora, doncs produeixen el mateix.

<<L'eficàcia d'aquests fàrmacs és parcial, incompleta i no permet tallar la reproductivitat del virus>>

P: Com funciona el bamlanivimab?

R: S'uneix al virus. És el més important que hi ha. Actua contra la proteïna S, la proteïna de l'espícula. La proteïna S pot ser inactivada per l'anticòs monoclonal. Seria més específic que el remdesivir que està aprovat però com un remei mínim, com una xicoteta ajuda però no com una ajuda sòlida i eficaç. Però la fortalesa o eficàcia d'aquests fàrmacs no està ben estudiada, és parcial i incompleta i no permet tallar la reproductivitat del virus.

P: Podries explicar les diferències que existeixen entre les tres vacunes: Sputnik, Pfizer i Moderna?

R: La tecnologia de la Moderna i de la Pfizer és clarament més avantguardista que la Sputnik perquè es basa en ARN. Les vacunes ARN són l'avantguarda de les vacunes. Contra el virus Zica, Èbola, o diferents tipus de càncer. Mentre que Sputnik es basa en adenovirus.

P: Que és l’adenovirus?

R: Són virus ADN. És un vector adenovirus. La paraula vector és un acompanyant perquè entra fàcilment en la cèl·lula el gen que nosaltres volem que s'expresse. Quan parlem d'expressar, de genoma o d’inducció de síntesi parlem d'ADN. Un ADN que pensem que codifique no pot entrar en les cèl·lules, no té facilitat mentre que els virus sí que saben, aleshores si tu fas un ADN (enginyeria genètica) agafes un ADN que està vinculat al virus i poses l'ADN apegat de la proteïna d'un gen. Aleshores eixe ADN que has fabricat i que no existeix en la naturalesa: la part que sap entrar i la que sap codificar. Aleshores és un producte d'enginyeria. I expressa la proteïna de les espícules, aleshores en fabricar-la segrega els anticossos contra eixa proteïna. Això seria en el que es basa la vacuna Sputnik. En el món occidental les vacunes que dominen comercialment i científicament són les d'ARN. L'ARN l'avantatge que té és que passa dins, no necessita el vector o de si s'ha de fer una quimera d'unir unes parts en altres. L'ARN és el fill de l'ADN. L'ARN ni entra al nucli ni al genoma, directament fabrica la proteïna però sense instruccions.

Açò es presta a què se suscite un argument en la següent línia: ''Hem de tenir cura, a veure si l'ARN de les modernes vacunes ens entra al genoma''. Però que es diga d'un adenovirus o d'un ADN no víric doncs es podria admetre, però de l’ARN, seria molt especular. En l’àmbit científic, tant si es parla de vacuna ARN, com de vacuna ADN, no sabem què pot passar, com és lògic. Estem creant a una gran velocitat bestial moltes vacunes diferents, i les ARN són a priori més segures i ràpides de fer i de distribuir.

<<Les vacunes que estan més avançades per a cumplir els requisits de la FDA en EUA i de la EMA en Europa són les d'ARN>>

P: Aleshores penses que les vacunes que estan realitzant Moderna i Pfizer són més eficaces i van a distribuir-se abans que la Sputnik?

R: Les vacunes que estan més avançades per a complir els requisits de la FDA en EUA i de la EMA en Europa són les de l'ARN. Hi ha una europea que és la d'Oxford que no és d'ARN, sinó que és de vectors virals com la Sputnik, ara que el que crec és que s'imposaran les que primer reporten els resultats dels assajos clínics, que ara estan acabant la fase 3 segons els estàndards occidentals.

No puc esbrinar sobre pervindre ni tan sols sé que ara per exemple els ARN s'imposen en una primera fase. No sé si desprès a l'any 2021 o a l'altre seran substituïdes per vacunes que ni tan sols estem parlant ara, que són les dels virus atenuants. No ho sé. Però tot apunta que les de l'ARN s'imposaran basant-se amb el resultat d'assajos clínics.

Així que si són més eficaces, no ho sé, però que es distribuiran abans sí. Tin en compte que hi ha contractes ja signats a la UE pel subministre i no amb una empresa sols. En la Pfizer que va eixir abans ja està firmat, però en la Moderna també estan firmant-se i ja voras com pel món americà i pel món europeu tindran les seues preferències.

P: Penses que hi haurà reticències per part de la gent en el moment vacunar-se?

R: El factor decisiu perquè les persones tinguen reticències, tinguen por o que definitivament diguen: "No me la pose" serà la por a vore si m'agarra algun mal, que diu la gent. Hi ha gent que està dient "A vore si m'agafa un càncer". Això va en la línia de dir ‘’A vore si ara em fa una mutació’’. I també diuen: ‘’Ahí et posen un xip’’ , ‘’Ara en l'excusa del virus et marcaran’’ que ho hauràs sentit també, com a què això s'incorporara al genoma.

Hi ha malalties hui en dia, molt conegudes i molt esteses, com per exemple: infeccions per citomegalovirus o el virus d'Epstein Barr en què les persones que ho pateixen es queden per a tota la vida en el virus acantonat, incorporat a ADN de les seues cèl·lules. Això és un clàssic de la patologia i el factor es dóna en virus que entren dins del nucli de la cèl·lula i es barregen amb el nostre genoma. Clar, hi ha persones que han patit aquestes malalties i potser, al cap de dècades l'organisme va debilitant-se i deteriorant-se i no pot lluitar contra aquestes anomalies i li apareix un càncer i li diuen: ‘’Eixe càncer li ve a vosté de què fa trenta anys va patir mononucleosis infeccioses’’. I això està ahí.

Però que això es produïsca per vacunes no deixa de ser una elucubració, no volia dir-ho, però de paranoia, és la paraula que a mi se m'ocorre, no? Paranoide, conspiranoic, és a dir, que em pareix que no és científic proposar hipòtesis per proposar-les, perquè també es pot proposar la hipòtesi contrària, que és que no passe res. Anem a vore, és que les hipòtesis científiques són per justificar fets, no puc plantejar una hipòtesi sobre un fet inexistent.

<<Amb les acceleracions de les vacunes, l'administració serà conservadora i no prendrà riscos>>

P: Consideres que les autoritats sanitàries assumiran riscos en un futur per accelerar la investigació de les vacunes front a la Covid-19?

R: Tenim una gran oferta de vacunes en haver-se accelerat tant i les primeres que van davant potser milloren. És una situació d'inestabilitat científica accelerada. A mesura que va avançant, es va accelerant el ritme de la investigació i cada vegada hi ha més informació i en certa manera confusió perquè hi ha tantes coses…

Crec que en eixes acceleracions, l'administració serà conservadora i no prendrà riscos. Anirà a com vulgarment es diu ''sota caballo rey'', és a dir, açò són faves contades. L'administració prefereix utilitzar quasi sempre les proves que ja estan establertes i pense que en el termini de mesos podran utilitzar-se les primeres vacunes que arriben, i si algun posterior vol imposar-se o substituir a les que van davant, ho tindran difícil.

<<El que no pot ser és que s'hagen de baixar els estàndards que hi ha en els centres de salut pel fet de que les farmàcies entren en la realització de test d'antígens>>

P: Com a farmacòleg, quina opinió tens sobre que sanitat haja donat pas a realitzar test d’antígens en les oficines de farmàcies de les CCAA que s’hagen mostrat favorables en aquesta mesura?

R: El que no pot ser és que s’hagen de baixar els estàndards que hi ha en els centres de salut pel fet que les farmàcies entren en la realització de test d’antígens. Si en els centres de salut hi ha una sèrie de mesures adequades, un mínim de seguretat per al pacient i per l'analític ha d'haver-hi. Doncs el mateix per a la farmàcia. Les farmàcies no estan, per regla general, dotades dels equipaments físics i tècnics per a açò.

Dins dels farmacèutics hi ha que estan demanant-ho en gran interés, però que dins del col·lectiu mèdic hi ha gent que també té opinions contraposades. La veritat és que no ho tinc clar, jo en general no sóc partidari de la presa de mostres per part de cap organisme que no siga el centre de salut mínim.

Cal ponderar també la necessitat de l'emergència mèdica, hauria de ser una emergència mèdica quasi tipus alarma. Si en els centres de salut no poguera fer-se càrrec, jo ho entendria que es plantejara.

Si em preguntares: ‘’A tu et pareix bé que es distribuïsquen medicaments en centres de salut?’’ No, perquè diria: ''La llei determina que el subministre de medicaments són les oficines de farmàcia del carrer o els hospitals. En el centre de salut es dóna el medicament per al moment que es necessite allí per urgència, però els tractaments continuats són a les farmàcies’’. Aleshores diries: ‘’Ja que tu dius que l'oficina de farmàcia és on es donen els medicaments, doncs per la mateixa regla de tres: les injeccions, les preses de mostra, les anàlisis clíniques es fan en els centres de salut’’.

També et dic que hi ha farmàcies que existeix el farmacèutic analista-clínic, de fet en serveis d'hospitals, als laboratoris hi ha farmacèutics. El farmacèutic té una àmplia gamma de funcions o competències entre ells, l'analítica, però crec que utilitzar l'oficina de farmàcia com una oficina analítica, hauria de ser amb la participació d'un farmacèutic analista. Potser et pareixerà que sóc rigorós, però la meua postura és que si una persona està autoritzada per a una funció que la faça, no que agafe funcions d'altres.